COMUNICAT EN RELACIÓ A LA INTERVENCIÓ TURCA A ROJAVA

Desde el 20 de Gener de 2018 l’Estat turc, conjuntament amb les forces que ha estat entrenant i recolzant, han començat una ofensiva per 8 fronts diferents al cantó kurd de Afrin (Rojava).

Aquest cantó té una població majoritàriament kurda i s’ha mantingut en relativa calma des de que el Govern de Damasc decidí retirar-se de la zona en 2012. Dos anys més tard allí s’optava per l’autoorganització i l’autogovern dins el marc de la Revolució de Rojava amb el Confederalisme Democràtic com a forma d’organització política. Aquest sistema polític proposat per Abdullah Öcalan propugna per una societat radicalment democràtica i respectuosa amb la diversitat d’orígens, creences i religions presents a Orient Mitjà mitjançant l’organització de base, l’autodefensa, l’economia social i on les dones són part i motor del canvi. Sense cap dubte, aquest és un veritable camí de canvis i pau per a l’Orient Mitjà, i ha sigut dut a terme en primer lloc per les organitzacions kurdes afins. Tanmateix, amb l’expansió del model, altres pobles de Síria ho han anat adoptant i s’ha creat l’anomenada Federació Democràtica del Nord de Síria.

A d’altres parts de Síria, de la pròpia Rojava i de Kurdistan, milers de kurds, àrabs, turcmens, assiris, armenis i circassians han lluitat colze a colze sota el paraigües de les Forces Democràtiques Sirianes, per derrotar l’Estat Islàmic i construir el Confederalisme Democràtic al territori recuperat.

Erdogan al·lega que la invasió la realitza perquè a “Afrin hi ha l’Estat Islàmic”, i que així pot “retornar la casa als 3,5 milions de refugiats sirians” que té al seu país. Per si no fos poc, encara sota l’embargament econòmic que sofreix tota Rojava, el cantó de Afrin ha obert les seves portes als milers de persones que es desplaçaven cap a allí escapant de la guerra. D’acord amb les agències de Nacions Unides, de 323.000 persones que viuen en Afrin, 192.000 necessiten ajuda humanitària i 125.000 són desplaçats interns d’altres parts de Síria.

A tot això és difícil no preguntar-se: Si l’Estat Islàmic estigués a Afrin, com pot ser que dins el cantó no hi hagi guerra? Perquè Erdogan no ataca als afiliats a Al-Qaeda que estan a la seva frontera? Perquè utilitza una vegada més als refugiats com a monedes de canvi, si el cantó d’ Afrin sempre ha estat de majoria kurda? Si tants grups terroristes hi ha a Afrin, per què milers de persones han decidit desplaçar-se cap a allí a la recerca de pau?.

Veiem amb preocupació que els soldats del segon exèrcit més gran (en quant a quantitat de soldats) de l’OTAN envaeixin territoris de majoria kurda realitzant la salutació de l’organització paramilitar feixista turca “Llops Grisos”, coneguda per haver assassinat a centenars de dissidents polítics a Turquia i pel seu profund sentiment kurdòfob.

En els pocs dies que porta l’operació, ja s’han pogut constatar diversos actes que poden ser constitutius de crims de guerra i contra la Humanitat com:

– Bombardeig i foc d’artilleria a població civil.

– Tortura i amenaça de mort a presoners de guerra.

– Desplaçament i enjudiciament de presoners de guerra fora del territori on han estat capturats, sense garanties del degut procés.

– Canvi de la demografia actual mitjançant la introducció de població a les zones controlades per la força ocupant (Turquia).

Finalment, constatem amb preocupació que l’estat d’excepció a Turquia s’ha tornat la regla i no s’hi permet manifestar-se lliurement a partits polítics opositors com l’ HDP, fet que ha quedat clar després de la impossibilitat de protestar contra els atacs d’aquest país a Afrin.

Per tot això, fem una crida a la concòrdia i l’enteniment, i realitzem les següents demandes, d’acord amb les diverses campanyes d’àmbit internacional que busquen la pau a Orient Mitjà :

– L’aturada immediata dels bombardejos, i de la invasió de Turquia i les seves forces aliades (rebels jihadistes).

– L’alliberament d’Abdullah Öcalan i tots els presos polítics a Turquia, especialment els malalts greus, la vida dels quals corre perill.

-La retirada del PKK de la llista d’organitzacions terroristes.

– El reconeixement de les organitzacions polítiques kurdes com a interlocutors vàlids en els processos de pau.

Les següents entitats donen suport a aquest comunicat, es comprometen a difondre les convocatories fetes des de la Plataforma Azadî, i convoquen conjuntament una manifestació unitària pel proper 25 de febrer, des de Jardinets de Gràcia:

Azadí, Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd

Acció Llibertària de Sants

Adherentes a la Sexta

Asamblea de Vallcarca

Assemblea llibertària de Lleida

Assemblea Pagesa

Ateneu Cooperatiu “La Base”

Ateneu Cooperatiu “La Baula”

Ateneu Popular de Les Corts

Barcelona en Comú

BCN ens Ofega

BDS Catalunya

Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

Casa Nostra, Casa Vostra

Casal Popular Blanca Bardiera

Catalunya en Comú

CDR Molins de Rei

CDR Nou Barris

CDRL Vilamajor

Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN)

CGT Catalunya

EMBAT, Organització Llibertària de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Esquerra Unida i Alternativa (EuiA)

FairCoop Catalunya

Gatamaula Feminista

Granollers amb Kurdistan

Grup de Formació El Jardí

Heura Negra, Asamblea Llibertària de Vallcarca

IAC- Intersindical Alternativa de Catalunya

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)

Iridia – Centre per la defensa dels Drets Humans

ÍTACA, Organització Internacionalista dels Països Catalans

Joves d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC)

Joves d’Esquerra Verda (JEV)

Lluita Internacionalista

Marxa Mundial de Dones

Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI)

Solidaridad Obrera

Som Lo Que Sembrem

Xarxa de Economia Solidaria (XES)

Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua (XNCA)