MARXA MUNDIAL DE DONES

https://directa.cat/caddy-adzuba-multinacionals-financen-conflicte-del-congo-aconseguir-minerals ...... Per fabricar  smartphones , calen uns minerals escassos i hi ha països que els tenen, com el Congo, que és un país immensament ric amb una població empobrida. Per fer els mòbils, el coltan és imprescindible. Per això s’esperona la guerra per extreure aquest i altres recursos. El mapa de les violacions de drets humans coincideix amb el de les mines de coltan... Els rebels tenen les armes i els diners, executen l’ordre del seu finançador: maten i violen per intentar prendre el control del poble. Després, utilitzen els nens a les mines, converteixen els homes en esclaus i exploten la mineria. Venen el producte a un país veí, que l’envia al mercat mundial. ... Des de fa molt anys Ruanda és un país colador. Fins i tot és citat com el primer productor de Coltan, tot i que mai no n’ha tingut jaciments. Per tant, d’on ve? Efectivament, del Congo, a través del tràfic il·legal.

El 9è encontre internacional de la Marxa Mundial de Dones va decidir celebrar cada any pel 18 de Febrer una jornada de solidaritat amb les dones saharauis que aquest any celebren el 40 aniversari de la República Àrab Saharaui. El Comite Internacional de la Marxa va decidir celebrar en aquest dia una jornada de solidaritat en recolzament de la lluita de les nostres germanes del Sahara Occidental La Marxa fa una crida al compromís de totes les nacions amb el reconeixement del dret a l’autodeterminació del poble saharaui i la república Arab Saharaui Que es dugui a terme el referèndum sobre el Sahara Occidental ocupat tal com es signà als acords de 1991 (Resolució 690 de la ONU Que el govern marroquí alliberi els presos polítics saharauis i pari el pillatge dels recursos naturals del Sahara Occidental Que la Unió Africana jugui un paper actiu vers les Nacions Unides per posar fi a la ocupació i les violacions persistents dels drets humans

Barcelona, 10-12 de març de 2016 Palau Alòs (Sant Pere Més Baix, 55)   Durant els últims quinze anys, l'acció col·lectiva de les entitats i col·lectius que integren el moviment per la Sobirania Alimentària de l'AMB han posat en marxa la incipient transició agroecològica de la metròpoli barcelonina. La munió de projectes de producció, grups i cooperatives de consum, horts comunitaris, lluites i iniciatives d'educació, divulgació, sensibilització i recerca-acció que s'estan desenvolupant actualment en clau de Sobirania Alimentària al territori metropolità són una prova fefaent que aquest procés està en auge i no té aturador. En aquest context, l'emergència alimentària que pateix bona part de la ciutadania, per una banda, i l'entrada a diversos consistoris metropolitans de noves propostes municipalistes, per l'altra, plantegen nous reptes i oportunitats d'acció que és necessari que explorem plegades. Les jornades que us presentem tenen per o